L’aventura de Lynyrd Skynyrd va començar a Jacksonville, Florida, el 1965, quan Gary Rossington, Ronnie Van Zandt y Allen Collins, companys d’escola, van decidir formar una banda. Els tres nois van començar a tocar als clubs i bars de Florida amb noms com: My Backyard, Noble Five, The Wild Things y The One Per Cent. El seu repertori de cançons estava format, a part d’algunes cançons propies, per versions de Cream, Led Zeppelin y Yardbirds. Al 1970 van deixar l’escola I van formar el grup de Lynyrd Skynyrd, agafant com a baixista a Greg Walker, al guitarrista Rickey Medloch y al bateria Bob Burns. El nom del grup va estar inspirat per la seva enemistat amb Leonard Skinner, un professor d’educació física que durant la seva època escolar, els castigava severament quan no anaven a les classes y també si portaven el cabell massa llarg.

Al 1971 va començar a treballar amb ells Alan Walden, un hàbil manager. La banda va entrar a Muscle Schoals Studios de Alabama amb el productor Jimmy Johnson. Amb ell la banda va gravar la seva primera maqueta, que estava formada per 17 cançons produïdes per Jimmy i amb la col·laboració del pianista Billy Powell, qui des de llavors es va convertir en un altre membre del grup. Un cop finalitzades les gravacions, Greg Walker i Rickey Medlock van deixar la banda per fundar Blackfood. El seu lloc va ser ocupat pel guitarrista Leon Wilkeson.

Tot i així, la tardor de 1972, el propi Leon, potser per la seva joventut extrema i perquè el treball començava una fer-se massa pesat, a pesar de la seva fe cega en Lynyrd Skynyrd, va marxar del grup. El va substituir Ed King, un guitarrista originari del sud de Califòrnia que ja havia tingut algun èxit amb un grup anomenat Sixpence. Una tarda, a Atlanta, el grup va ser descobert per Al Kooper, personatge de mític passat, amb una quinzena d'àlbums com a solista i que havia participat en prestigioses sessions amb Mike Bloomfield i Bob Dylan a "Blonde on Blonde". Encargat per MCA de crear una nova etiqueta anomenada " Sound of the South Records ", va decidir contractar el grup i produir el seu primer àlbum, 'Pronounced 'Leh-nerd Skin-nerd'.

Aquest àlbum, pel que Ronnie Van Zandt havia aconseguit que Leon Wilkeson tornes a la formació, va confirmar la potencia de la banda surena, llavors composta per 7 elements: Ronnie Van Zandt, Gary Rossington, Allen Collins, Ed King, Billy Powell, Bob Burns y Leon Wilkeson. Peter Townshend els va reclamar com a teloners per als seus concerts, on van obtenir un èxit notable e immediat.

L’abril de 1974 va aparèixer el seu segon àlbum, “Second helping”, publicat per MCA y produït per Al Kooper. Aquest àlbum es un dels treballs més elaborats i més afortunats de la banda i es va convertir en disc d’or a Estats Units. “Sweet home Alabama” va ser l’únic dels seus temes que va aconseguir entrar al Top 10 americà.

Al 1973, Ed King, cansat de les gires, va decidir deixar la banda. El va substituir Steve Gaines. També, Bob Burns, a causa dels seriosos problemes amb l’alcohol i les drogues, va abandonar el grup; substituït per Artymus Pyle. Aquest personatge es divertia corrent de costat a costat d’escenari, abraçant els seus companys i provocant-los amb poderoses interpretacions.

Entre 1974 i 1976, Lynyrd Skynyrd, va trobar a Peter Rudge, el seu nou manager, va realitzar una mitjana de 300 actuacions a l’any. Van tocar a Europa, Estats Units i Japó. Durant les gires els acompanyava una quadrilla de coristes, amb Leslie Hawkins, Cassie Gaines y Jo Billingsley. Als seus concerts, en els quals es consumia una gran quantitat d’alcohol, es desenvolupaven, regularment, davant d’un desplegament de banderes confederades. Les baralles eren nombroses i sovint algun membre de la banda acabava al terra completament begut. La seva fama recordava a la que acompanyava a The Rolling Stones a la primera meitat dels anys setanta, quan hotels i ciutats es negaven a acollir-los.